Justícia espanyola, és creïble?

És creïble això que s’anomena la justícia espanyola? Ha arribat un punt en que la majoria de la població ja no creu en la justícia espanyola pel seu ús partidista en benefici d’uns pocs i per a perseguir a qui no pensa com ells.

Molt malament va un estat quan la població deixa de confiar en un pilar de la democràcia com ha de ser una justícia independent dels altres estaments de l’estat i en realitat la sensació és que està al servei del poder polític.

Quan veus que el PP té decenes d’imputats per tot arreu i no passa res, quan veus que n’hi ha molts altres que han delinquit però no passa res, quan veus que la justícia actua tant lentament que molts delictes caduquen sense fer-se justícia o quan veus que, un cop rere un altre, el mateix assumpte s’utilitza per anar contra un determinat partit català sense que les seves actuacions vagin més enllà de facilitar la foto als mitjans espanyols, queda clar que la justícia a deixat de ser justa.

Hora de donar-li una nova vida al blog?

Va sent hora de donar-li una nova vida a aquest blog?

Algunes vegades surten temes sobre els que vols opinar i veus clar que amb els 140 caràcters de Twitter no n’hi ha prou per a buidar el pap.

Ahir per exemple em va venir al cap el tema de la representativitat que els governs locals i superiors otorguen a entitats com les associacions de veïns o plataformes de defensa d’interessos concrets.

Entenc perfectament que als ajuntaments els va molt bé poder dir que han pactat una obra amb els representants dels veïns, ja que és més fàcil arribar a un acord amb un grup reduït de persones als quals pagues el local social on reunir-se, les despeses i moltes altres formes de tenir-los contents, abans que haver d’informar a tots els veïns i haver d’esperar a veure que decideix la majoria.

Però això hauria de canviar, no es pot afirmar que una obra com la remodelació de la Meridiana que afecta a milers de barcelonins s’ha acordat amb les associacions de veïns per on passa la Meridiana. Associacions de veïns que segurament ni han preguntat ni escoltat als seus propis veïns.

Però després de veure com li va sortir a l’Hereu la consulta del tram per la Diagonal entenc perfectament que busquin la solució fàcil.

Però el futur en comú de tots els veïns s’ha de votar entre tots els veïns i no només  entre 4 entitats que ves a saber a qui representen i qui les controla.

El rei demana explicacions a Ripoll

Notícia a el singular digital

Jo no soc de Ripoll però en cas de ser preguntat li podria dir el motiu pel qual tampoc és una persona grata per a mi.

La monarquia és una figura antiquada.

La monarquia és una figura antidemocràtica, què és això d’heretar el poder?

La monarquia no ha rebut el vist i plau del poble en cap moment, és una institució imposada pel franquisme.

La monarquia és una ruïna per una economia clarament deficitària.

La monarquia ha estat una institució que s’ha dedicat a falsejar la història, com quan ha dit que l’espanyol mai ha estat una llengua imposada.

La monarquia està representada per una famìlia que no demostra tenir cap tipus de moralitat, entre lladres, assassins d’animals, etc.

Aquestes són algunes de les raons que em passen pel cap en aquests moments, motius més que suficients per a dir que la monarquia no és grata a casa meva.

Ahir vaig gaudir d’un bon dia de bici

Ahir vaig tenir un molt bon dia d’esport.

Quan em vaig llevar no tenia gens clar què faria durant el dia, només tenia clar que no volia passar un altre dia tancat a casa esperant que arribi el dilluns per tornar a treballar.

A mig matí vaig decidir que agafava la meva càmera de fotos, dos entrepans, l’IPAD i les claus de casa dels meus pares a Pineda i que marxava sense saber cap a on ni a fer que.

Vaig agafar el cotxe i vaig sortir cap el Maresme amb l’esperança de que el temps aguantés i no comencés a ploure i així vaig arribar a Pineda a quarts de dues de la tarda sense passar pels peatges tal i com vinc fent des de fa anys. Aprofito per donar el meu suport als #novullpagar tractats de #filldeputisme pel cap de premsa del President de la Generalitat.

Un cop a Pineda vaig canviar-me i vaig agafar la bici, sense tenir gens clar el que faria ni cap a on tiraria. Doncs així, com qui no sap com, vaig arribar a la desembocadura de la Tordera on vaig fer una parella de fotos amb el mòbil que adjunto.

Un cop deixada la desembocadura de la Tordera vaig tirar riu amunt fins arribar a creuar-me amb una carretera que no recordo haver vist mai i que em va portar a entrar pel nord de Blanes on vaig aturar-me a descansar una estona.

Un cop recuperat vaig continuar la marxa fins arribar a Palafolls, un poble que sempre m’ha agradat per la seva “aparent” pau i tranquil.litat, com a mínim vist des de fora.

Des d’aquí ja vaig agafar el camí de tornada baixant per la platja de Malgrat de Mar fins arribar a Pineda de Mar.

I d’aquesta forma sense haver-ho planificat ahir vaig fer 42 quilòmetres de bici, cosa que no hauria dit unes poques hores abans i distància que feia anys no assolia.

En definitiva, que va ser un rodó.

Ruta en bici

29 de març, vaga general

Avui, 29 de març, ha estat un dia de vaga general contra la reforma laboral del govern del PP que liquida els drets dels treballadors d’aquest país.

Com a treballador que soc avui he fet vaga i per la tarda he anat a la manifestació, com tot un munt de gent que ha tingut la mateixa necessitat de dir que no estem d’acord amb aquesta reforma salvatge.

Crec que no és necessari dir un altre cop els motius de la jornada de vaga i posterior manifestació. Tothom que els ha volgut conèixer n’ha tingut l’oportunitat i em sembla que estan molt clars.

Els treballadors no podem pagar la mala gestió de polítics malbaradors, de banquers, especuladors i empresaris que s’han forrat, i robat, i han deixat el país a la ruïna.

Algunes fotos de la jornada de manifestació,

Què hem de fer aquest dijous amb la vaga general?

Aquest proper dijous hi ha prevista una vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral del govern espanyol.

I que hem de fer?

En el meu cas fer vaga només servirà per a que la meva empresa em retingui la part proporcional del sou d’aquest dia i en quant a la feina, la que no faci el dijous la faré el divendres. Per tant només em perjudicarà econòmicament.

Però per altra banda crec que alguna cosa hem de fer contra aquesta liquidació de drets dels treballadors, que ens deixen en una situació preocupant de total precarietat de cara al futur, sense gaires condicions per a creure que tenim un futur laboral estable amb el que emprendre decisions a futur.

Amb aquesta reforma laboral que ens deixa totalment amb el cul enlaire, podem aventurar-nos a hipotecar-nos en la compra d’una casa? Podem plantejar-nos ampliar la família? Podem plantejar-nos demanar un crèdit per anar de vacances o canviar de cotxe?

Personalment crec que no i veig el futur dels joves, incloent els meus dos fills, molt difícil i en precari.

Sense seguretat econòmica en el futur, la gent no gasta més que el necessari i això comporta encara més crisi econòmica. Estem en un sistema econòmic que es basa en el moviment de diners i si aquest no es mou, els sistema grinyola i cau sense remei.

Si la gent no veu el futur en positiu, no gasta, no compra. I això comporta més reducció de llocs de treball ja que no hi ha la necessitat de produir ja que no es ven i això és un cercle del que és difícil sortir-ne.

Tot això em porta a decidir, que tot i que personalment només em causarà una pèrdua econòmica, a sumar-me a la vaga per a demostrar la meva disconformitat amb la reforma laboral i amb el futur que comporta pels treballadors, un futur a precari.

Dijous vaga i a deixar-los clar que aquesta no és la forma d’encarar un futur estable i positiu.

Avui començo el blog a WordPress

Ahir vaig llegir a Twitter que Google posava als meus blogs la marca “.es” i això ha fet que em passi a WordPress.

Tot just començo i no sé gaire el que faig, ja aniré aprenent amb el temps.

Els ciclistes de ciutat

D’entrada diré que quan treballava al Passeig de Sant Joan de Barcelona jo era dels que anava a treballar en bici, fins que me la van robar davant de la feina. Amb això vull dir que no soc sospitós de ser un anti-bicicletes.

Després em van traslladar a treballar a un edifici nou darrera l’Hotel Joan Carles I i encara que hi he anat alguna vegada en bici, ja estem parlant d’un trajecte d’una hora, cosa que ja és molt per a mi. Ara utilitzo el bus, mai el transport privat.

Un cop dit això he de dir que no em sembla gens correcte la postura dels ciclistes que demanen penalitzar el vehicle privat per donar més terreny a la bicicleta.

Ens agradi o no la ciutat en els últims 50 anys s’ha construït pel cotxe, la gent que si ha instal·lat ho ha fet sabent que té disponibilitat pel cotxe per anar a treballar i ara no es pot pretendre que aquesta gent que ha construït la seva vida amb aquests condicionants els canviï de cop.

Jo per començar a treballar vaig haver de comprar-me un cotxe ja que havia d’anar a un polígon industrial on no hi havia transport públic i encara no en té. Això vol dir que ara hauria de tenir problemes per anar a treballar? Doncs ho sento però no ho trobo gens normal aquest canvi de condicions.

Primer s’ha de crear una bona alternativa al transport privat per a que tothom pugui anar a treballar en transport públic a tot arreu i després podrem començar a parlar de penalitzar el transport privat, però no podem començar per posar traves a la mobilitat dels treballadors.

Anem pas a pas i no vulguem passar per sobre de ningú.

Des de La Selva estant

Tinc 44 anys i 44 anys que he viscut a Barcelona excepte un any a Osca per la p… mili dels col….

Tot i ser un barceloní de cap a peus he de dir que no m’agrada gens la ciutat, més ben dit, l’estil de vida de la ciutat. És un dels molts inputs que m’han portat a ser un depressiu depenent de les medicines per a controlar el meu estat anímic.

Per sort tinc dos raconets de Catalunya que m’agraden molt i em serveixen per esvair les boires mentals. Un és al poble d’Arnes, a la Terra Alta, un poblet petitó, on en 10 minuts ja ets al mig de la natura, els Ports, els rierols amb els seus banys, el seu carril bici. Tota la tranquil·litat del mon que vulguis i més si diem que quasi no hi ha comunicació per internet…

Un altre dels meus racons favorits per a desconnectar és una masia de turisme rural al poble de Brunyola, comarca de la Selva, que es diu Can Gabatx (www.cangabatx.com) I poso la pàgina web ja que la vaig fer jo  de franc pels que han esdevingut més amics que amos de la casa. No sé si és molt bona però la vaig crear amb la millor de les meves intencions.

Can Gabatx és una masia que es troba al mig dels boscos de Brunyola, pots despertat-te amb els galls, anar a dormir després de comptar estrelles, sortir a passejar per la natura o simplement tombar-te a la gespa i deixar que la pau et penetri per tots arreu de la pell, és màgic.

És un raconet al que penso continuar recorrent mentre estigui dins de les meves possibilitats. Ara mateix estic a les golfes de la masia contemplant el paisatge verd que hi ha davant meu i em costa creure que hi hagi una cosa tant maca i que al cap de dos dies tornem cap a tancar-nos a Barcelona.

Em quedaria a viure per sempre en aquesta comarca tant coberta per un color verd que m’encanta. Ara per arribar-hi agafo la C-17 fins a Vic i llavors agafo l’eix transversal simplement per donar-me el gust d’anar veient tot aquest paisatge verd que espero que continuï així per molts anys. I el dia que vull regalar-me la vista agafo la carretereta que surt de Santa Coloma de Farners i me’n vaig fins a Vilanova de Sau passant per uns paratges on no se sent cap tipus de soroll que no sigui la natura en el seu estat més sa.

Simplement necessitava expressar el meu agraïment per poder gaudir d’aquests paratges naturals.

Quina és la meva opció política

Dir clarament que soc independentista des de que tinc ús de raó (o no segons qui em qualifiqui). Encara recordo el meu carnet de nacionalitat catalana que em van fer a una botiga de roba situada al carrer Provença entre Lepant i Padilla, estic parlant de fa més de 30 anys… I mira que no el trobo i em faria gràcia recuperar-lo, més que res per veure’m amb cabell.

Recordo perfectament despertar-me l’11 de setembre de 1990 fent la mili, baixant 10 minuts abans de despertar-se tothom, al pati del quarter d’Osca a cantar Els Segadors amb unes ganes boges de tornar al meu país.

Tot això són petites anècdotes que m’han anat formant, per bé o per malament.

Un cop definida la meva postura política quines opcions em queden?

En principi 3, ERC, Solidaritat i Reagrupament.

Per quina votaré?

Em nego a continuar votant i confiant en ERC, com he fet des de que tinc us de raó fins les últimes eleccions, donat que ERC ha posat com a President de Catalunya el personatge més espanyolista que ha ostentat mai el major càrrec del meu país. I no tinc gens clar que no ho torni a fer si matemàticament pot fer-ho.

No votaré pas Solidaritat, que s’ha destapat clarament en les últimes setmanes com una mena de secta on el seu cap, en Laporta, és una divinitat de la que no es pot posar en dubte cap dels seus actes. Estic en contra de les divinitats i els dogmes de fe.

Em queda reagrupament, ho sigui que aquesta serà la meva opció escollida a menys que en el temps que falta per les votacions faci alguna animalada que em faci replantejar el meu vot.

Si no puc votar cap d’aquestes?

Si no puc votar cap d’aquestes tinc molt clar que el meu vot seria per CIU, és l’única opció no independentista que em confereix la suficient credibilitat per continuar mantenint aquest petit país amb una certa decència i orgull de ser catalans.