Dir clarament que soc independentista des de que tinc ús de raó (o no segons qui em qualifiqui). Encara recordo el meu carnet de nacionalitat catalana que em van fer a una botiga de roba situada al carrer Provença entre Lepant i Padilla, estic parlant de fa més de 30 anys… I mira que no el trobo i em faria gràcia recuperar-lo, més que res per veure’m amb cabell.
Recordo perfectament despertar-me l’11 de setembre de 1990 fent la mili, baixant 10 minuts abans de despertar-se tothom, al pati del quarter d’Osca a cantar Els Segadors amb unes ganes boges de tornar al meu país.
Tot això són petites anècdotes que m’han anat formant, per bé o per malament.
Un cop definida la meva postura política quines opcions em queden?
En principi 3, ERC, Solidaritat i Reagrupament.
Per quina votaré?
Em nego a continuar votant i confiant en ERC, com he fet des de que tinc us de raó fins les últimes eleccions, donat que ERC ha posat com a President de Catalunya el personatge més espanyolista que ha ostentat mai el major càrrec del meu país. I no tinc gens clar que no ho torni a fer si matemàticament pot fer-ho.
No votaré pas Solidaritat, que s’ha destapat clarament en les últimes setmanes com una mena de secta on el seu cap, en Laporta, és una divinitat de la que no es pot posar en dubte cap dels seus actes. Estic en contra de les divinitats i els dogmes de fe.
Em queda reagrupament, ho sigui que aquesta serà la meva opció escollida a menys que en el temps que falta per les votacions faci alguna animalada que em faci replantejar el meu vot.
Si no puc votar cap d’aquestes?
Si no puc votar cap d’aquestes tinc molt clar que el meu vot seria per CIU, és l’única opció no independentista que em confereix la suficient credibilitat per continuar mantenint aquest petit país amb una certa decència i orgull de ser catalans.
Pensaments per escrit 
Deixa un comentari