D’entrada diré que quan treballava al Passeig de Sant Joan de Barcelona jo era dels que anava a treballar en bici, fins que me la van robar davant de la feina. Amb això vull dir que no soc sospitós de ser un anti-bicicletes.
Després em van traslladar a treballar a un edifici nou darrera l’Hotel Joan Carles I i encara que hi he anat alguna vegada en bici, ja estem parlant d’un trajecte d’una hora, cosa que ja és molt per a mi. Ara utilitzo el bus, mai el transport privat.
Un cop dit això he de dir que no em sembla gens correcte la postura dels ciclistes que demanen penalitzar el vehicle privat per donar més terreny a la bicicleta.
Ens agradi o no la ciutat en els últims 50 anys s’ha construït pel cotxe, la gent que si ha instal·lat ho ha fet sabent que té disponibilitat pel cotxe per anar a treballar i ara no es pot pretendre que aquesta gent que ha construït la seva vida amb aquests condicionants els canviï de cop.
Jo per començar a treballar vaig haver de comprar-me un cotxe ja que havia d’anar a un polígon industrial on no hi havia transport públic i encara no en té. Això vol dir que ara hauria de tenir problemes per anar a treballar? Doncs ho sento però no ho trobo gens normal aquest canvi de condicions.
Primer s’ha de crear una bona alternativa al transport privat per a que tothom pugui anar a treballar en transport públic a tot arreu i després podrem començar a parlar de penalitzar el transport privat, però no podem començar per posar traves a la mobilitat dels treballadors.
Anem pas a pas i no vulguem passar per sobre de ningú.
Pensaments per escrit 