Els ciclistes de ciutat

D’entrada diré que quan treballava al Passeig de Sant Joan de Barcelona jo era dels que anava a treballar en bici, fins que me la van robar davant de la feina. Amb això vull dir que no soc sospitós de ser un anti-bicicletes.

Després em van traslladar a treballar a un edifici nou darrera l’Hotel Joan Carles I i encara que hi he anat alguna vegada en bici, ja estem parlant d’un trajecte d’una hora, cosa que ja és molt per a mi. Ara utilitzo el bus, mai el transport privat.

Un cop dit això he de dir que no em sembla gens correcte la postura dels ciclistes que demanen penalitzar el vehicle privat per donar més terreny a la bicicleta.

Ens agradi o no la ciutat en els últims 50 anys s’ha construït pel cotxe, la gent que si ha instal·lat ho ha fet sabent que té disponibilitat pel cotxe per anar a treballar i ara no es pot pretendre que aquesta gent que ha construït la seva vida amb aquests condicionants els canviï de cop.

Jo per començar a treballar vaig haver de comprar-me un cotxe ja que havia d’anar a un polígon industrial on no hi havia transport públic i encara no en té. Això vol dir que ara hauria de tenir problemes per anar a treballar? Doncs ho sento però no ho trobo gens normal aquest canvi de condicions.

Primer s’ha de crear una bona alternativa al transport privat per a que tothom pugui anar a treballar en transport públic a tot arreu i després podrem començar a parlar de penalitzar el transport privat, però no podem començar per posar traves a la mobilitat dels treballadors.

Anem pas a pas i no vulguem passar per sobre de ningú.

Una resposta to “Els ciclistes de ciutat”

  1. sinache Says:

    Hola, David.Primer de tot, agrair el to raonable, conciliador i obert al debat del teu apunt, soc de les que els agrada tenir una bona conversa i sovint em trobo amb "talibans" (de totes les tendències) que només saben defensar la seva postura des de l'insult i la desqualificació, és molt desagradable però és evident que no és el teu cas.En segon lloc, i com hauràs endevinat (i hem parlat pel Twitter), no estic del tot d'acord amb la teva exposició, tot i que sí parcialment.Entenc que les ciutats han evolucionat, i afortunadament molt, des de la seva primera planificació, i entenc també que Barcelona, com moltes altres fan o ja han fet (mirem el cas de Londres), hauria de fer un pas més i redistribuir els seus espais de trànsit, que són limitats, entre els usuaris i futurs possibles usuaris. No em sembla que les ciutats del futur, cada cop més poblades, hagin de ser espais atapaits per cotxes i motos, on el ciclistes urbans estiguin condemats a lluitar pel seu lloc enmig de vehicles motoritzats (camions, autobusos, cotxes…) o a entrar en discòrdies inútils, molestant als vianants per la vorera. Si a Barcelona seguim en aquesta escalada de priorització del vehicle motoritzat privat, crec que el que fem és avançar cap a la "inhabitabilitat" de les ciutats. Jo també soc (ocasionalment) conductora, i de debó crec que Barcelona es pot permetre prescindir d'espai per a cotxes i motos (que han estat els reis de la ciutat durant uns anys però no tenen perquè seguir sent-lo durant tot el que ens quedi d'història) i apostar per compartir-lo amb tot aquell munt de gent, de totes les edats i classes socials, que han optat per anar a la feina o a classe en bici, i que tenen dret a fer-lo de manera segura i sense sentir que molesten a tothom.En el que sí estem molt d'acord és en que cal prioritzar, i moltíssim, el transport públic, la gran solució als desplaçaments en les àrees metropolitanes, aquest hauria de ser el gran guanyador de la remodelació dels espais urbans. Crec que tots plegats, i més ara que tenim les xarxes socials per amplificar les nostres opinions, hem de participar en aquest "repensament" o replantejament de com han de ser les ciutats quan arribin al final d'aquest segle. Jo les voldria veure segures, habitables, amb menys contaminació, amb una xarxa de transport públic que fes innecessari l'ús del vehicle privat en petits desplaçaments i on els meus rebesnets 🙂 poguessin anar al cole en bici sense rebre crits o jugar-se la vida. En altres ciutats d'Europa ja s'hi estan acostant… perquè nosaltres no?Disculpa l'extensió del comentari, però ja veus que amb 140 caràcters jo tampoc en tenia prou!

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


A %d bloguers els agrada això: