Mai m’han agradat les religions, això d’haver de donar per bona una cosa pel simple fet que és dogma de fe no va amb mi, a mi m’agrada creure en les coses que puc veure i comprovar.
I encara menys m’agraden les religions, les seves divinitats i els seus dogmes de fe quan s’utilitzen per atacar persones particulars o entitats socials.
Aquest dies estic veient com s’ataca el Sandro Rosell i els compromissaris que varen votar portar a judici la gestió econòmica del senyor Joan Laporta. Legalment crec que hi ha poc a discutir, l’assemblea de compromissaris és la màxima representació de la massa social i la que té la facultat de decidir en aquests assumptes.
Arran d’aquesta decisió, bona o dolenta però legalment presa, se’ls ataca verbalment sense cap tipus més de justificació que la santedat del Joan Laporta i per anar contra una divinitat ja que és dogma de fe que tot el que ha fet el Laporta ho ha fet pel bé de la institució i del país, Catalunya en aquest cas.
S’ha tractat els socis i membres de la junta de Judas, d’ignorants, de catetos, s’ha dit que millor estarien a casa seva fregant plats, etc. Uns atacs amb una virulència que feia fredor de veure. I el més penós de tot és que aquests atacs provenien d’una gent en la que creia trobar un grau de maduresa i de seny important, però que eren capaços de demostrar odi contra tot ser viu que anés en contra de la seva divinitat laportiana.
Estic parlant de jovent amb títols universitaris, de persones que es presenten a les llistes per les eleccions al Parlament de Catalunya, etc. i tot amb el simple justificant del dogma de fe.
Per sort estem parlant de mala gestió econòmica, gestió que s’hauria de poder demostrar amb factures i papers, coses tangibles i que no depenen de dogmes de fe, perquè en cas contrari el senyor Rosell i els 500 compromissaris ja estarien pensats d’un arbre per heretges.
Jo no sé si hi ha hagut mala gestió o no, no tinc ni els coneixements ni els papers per a poder-ho dir, però hi ha moltes coses de les que es diuen que no semblen gaire clares.
Espero pel bé del Barça que tot aquest assumpte acabi finalment als tribunals i algú amb coneixement de causa digui si hi ha hagut mala gestió o no, en cas de no arribar als tribunals sempre uns tindrem el dubte i els altres sempre tindran el dogma de fe.
Pensaments per escrit 