Hora de donar-li una nova vida al blog?

Va sent hora de donar-li una nova vida a aquest blog?

Algunes vegades surten temes sobre els que vols opinar i veus clar que amb els 140 caràcters de Twitter no n’hi ha prou per a buidar el pap.

Ahir per exemple em va venir al cap el tema de la representativitat que els governs locals i superiors otorguen a entitats com les associacions de veïns o plataformes de defensa d’interessos concrets.

Entenc perfectament que als ajuntaments els va molt bé poder dir que han pactat una obra amb els representants dels veïns, ja que és més fàcil arribar a un acord amb un grup reduït de persones als quals pagues el local social on reunir-se, les despeses i moltes altres formes de tenir-los contents, abans que haver d’informar a tots els veïns i haver d’esperar a veure que decideix la majoria.

Però això hauria de canviar, no es pot afirmar que una obra com la remodelació de la Meridiana que afecta a milers de barcelonins s’ha acordat amb les associacions de veïns per on passa la Meridiana. Associacions de veïns que segurament ni han preguntat ni escoltat als seus propis veïns.

Però després de veure com li va sortir a l’Hereu la consulta del tram per la Diagonal entenc perfectament que busquin la solució fàcil.

Però el futur en comú de tots els veïns s’ha de votar entre tots els veïns i no només  entre 4 entitats que ves a saber a qui representen i qui les controla.

Què hem de fer aquest dijous amb la vaga general?

Aquest proper dijous hi ha prevista una vaga general convocada pels sindicats contra la reforma laboral del govern espanyol.

I que hem de fer?

En el meu cas fer vaga només servirà per a que la meva empresa em retingui la part proporcional del sou d’aquest dia i en quant a la feina, la que no faci el dijous la faré el divendres. Per tant només em perjudicarà econòmicament.

Però per altra banda crec que alguna cosa hem de fer contra aquesta liquidació de drets dels treballadors, que ens deixen en una situació preocupant de total precarietat de cara al futur, sense gaires condicions per a creure que tenim un futur laboral estable amb el que emprendre decisions a futur.

Amb aquesta reforma laboral que ens deixa totalment amb el cul enlaire, podem aventurar-nos a hipotecar-nos en la compra d’una casa? Podem plantejar-nos ampliar la família? Podem plantejar-nos demanar un crèdit per anar de vacances o canviar de cotxe?

Personalment crec que no i veig el futur dels joves, incloent els meus dos fills, molt difícil i en precari.

Sense seguretat econòmica en el futur, la gent no gasta més que el necessari i això comporta encara més crisi econòmica. Estem en un sistema econòmic que es basa en el moviment de diners i si aquest no es mou, els sistema grinyola i cau sense remei.

Si la gent no veu el futur en positiu, no gasta, no compra. I això comporta més reducció de llocs de treball ja que no hi ha la necessitat de produir ja que no es ven i això és un cercle del que és difícil sortir-ne.

Tot això em porta a decidir, que tot i que personalment només em causarà una pèrdua econòmica, a sumar-me a la vaga per a demostrar la meva disconformitat amb la reforma laboral i amb el futur que comporta pels treballadors, un futur a precari.

Dijous vaga i a deixar-los clar que aquesta no és la forma d’encarar un futur estable i positiu.