Des de La Selva estant

Tinc 44 anys i 44 anys que he viscut a Barcelona excepte un any a Osca per la p… mili dels col….

Tot i ser un barceloní de cap a peus he de dir que no m’agrada gens la ciutat, més ben dit, l’estil de vida de la ciutat. És un dels molts inputs que m’han portat a ser un depressiu depenent de les medicines per a controlar el meu estat anímic.

Per sort tinc dos raconets de Catalunya que m’agraden molt i em serveixen per esvair les boires mentals. Un és al poble d’Arnes, a la Terra Alta, un poblet petitó, on en 10 minuts ja ets al mig de la natura, els Ports, els rierols amb els seus banys, el seu carril bici. Tota la tranquil·litat del mon que vulguis i més si diem que quasi no hi ha comunicació per internet…

Un altre dels meus racons favorits per a desconnectar és una masia de turisme rural al poble de Brunyola, comarca de la Selva, que es diu Can Gabatx (www.cangabatx.com) I poso la pàgina web ja que la vaig fer jo  de franc pels que han esdevingut més amics que amos de la casa. No sé si és molt bona però la vaig crear amb la millor de les meves intencions.

Can Gabatx és una masia que es troba al mig dels boscos de Brunyola, pots despertat-te amb els galls, anar a dormir després de comptar estrelles, sortir a passejar per la natura o simplement tombar-te a la gespa i deixar que la pau et penetri per tots arreu de la pell, és màgic.

És un raconet al que penso continuar recorrent mentre estigui dins de les meves possibilitats. Ara mateix estic a les golfes de la masia contemplant el paisatge verd que hi ha davant meu i em costa creure que hi hagi una cosa tant maca i que al cap de dos dies tornem cap a tancar-nos a Barcelona.

Em quedaria a viure per sempre en aquesta comarca tant coberta per un color verd que m’encanta. Ara per arribar-hi agafo la C-17 fins a Vic i llavors agafo l’eix transversal simplement per donar-me el gust d’anar veient tot aquest paisatge verd que espero que continuï així per molts anys. I el dia que vull regalar-me la vista agafo la carretereta que surt de Santa Coloma de Farners i me’n vaig fins a Vilanova de Sau passant per uns paratges on no se sent cap tipus de soroll que no sigui la natura en el seu estat més sa.

Simplement necessitava expressar el meu agraïment per poder gaudir d’aquests paratges naturals.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s


%d bloggers like this: